El respecte als drets col·lectius dels pobles, un dels puntals d’un altre món possible

Els sotasignats celebrem amb satisfacció que tantes persones i entitats participants en el Fòrum Social Mundial de Belem, del 2009, hagin inclòs en la seva agenda de reflexió i debat la temàtica dels drets col·lectius dels pobles. Se senten satisfets, sobretot, perquè aquestes persones i entitats hagin considerat la dimensió col·lectiva dels drets humans com una qüestió cabdal, absolutament necessària, per a construir globalment un altre món possible. Es tracta, en efecte, d’una decisió remarcable que, sens dubte, contrasta amb el fet que la qüestió dels drets col·lectius havia quedat sempre en un segon terme en les successives celebracions dels Fòrums Socials Mundials o, simplement, havia estat presa com una problemàtica marginal, amb poc interès, quan no com un tema sense base política realista.

Al terme de l’esmentada reflexió i debat, hem arribat a la conclusió que la principal causa d’aquestes actituds negatives envers els drets col·lectius, la trobem en una estesa creença, sostinguda per una mentalitat subjecta al liberalisme dominant, segons la qual el contingut dels drets humans no va més enllà de la concepció i la justificació de caràcter individualista sobre el que, per cada ciutadà, ha de ser l’ordre democràtic establert. És veritat que els grans organismes internacionals, començant per l’ONU, han posat en relleu la necessitat de promoure els drets col·lectius socials, econòmics i culturals, i han invitat tots els estats membres a garantir-ne l’exercici mitjançant la subscripció a tractats adients. En la pràctica, però, la gran majoria dels governes estatals que han atès la proposta de l’ONU l’han interpretada en un sentit restrictiu o, simplement, en funció de les pròpies conveniències lligades als poders que ostenten. Aquesta minimització dels drets col·lectius s’ha manifestat, particularment, en teoritzacions esbiaixades del dret col·lectiu més fonamental dels pobles que és el dret a l’autodeterminació. És així com molts pobles escampats arreu del nostre planeta no tenen reconegut encara aquest dret ni tan sols són considerats pels estats constituïts com a pobles distints i, per tant, en principi subjectes, com a tals, als suposats drets col·lectius.

Malgrat aquests obstacles, certs pobles, en general després de lluites que han costat de ser ben jutjades com a positives per amplis sectors de la societat, han aconseguit el just reconeixement dels seus drets col·lectius i han pogut exercir, en conseqüència, el dret inalienable a l’autodeterminació. Tanmateix, amplis sectors de l’opinió pública mundial, fins i tot una bona part de la que es proclama progressista, és encara reticent a admetre la universalització dels drets col·lectius i a l’acceptació, sense restriccions, del dret a l’autodeterminació com a valor decisiu per a construir arreu una convivència democràtica entre els pobles generadora d’una pau justa i durable.

Aquestes realitats han estat examinades, en els transcurs de la celebració del Fòrum, des de la perspectiva de la globalització que ens està portant a replantejar la nostra manera de viure en la terra comuna de tota la humanitat; una manera de viure que en la mesura que ha estat caracteritzada per l’individualisme, s’ha oposat clarament al respecte degut arreu a la mateixa terra i als seus recursos, respecte imprescindible si volem que la humanitat sencera visqui dignament.

A fi de potenciar aquest respecte, que en el procés de degradació ambiental i dels drets humans que estem experimentant cal situar-lo entre les nostres prioritats d’acció més urgents, els participants en el Fòrum Social Mundial hem constatat que els anomenats pobles indígenes o originaris ens són un referent i una guia. Aquesta constatació ha estat facilitada pel fet que per a l’esdeveniment del Fòrum d’enguany s’hagi escollit la ciutat brasilera de Belem, en territori de l’Amazònia, l’immens espai habitat, com a casa col·lectiva pròpia, per diversos pobles indígenes. En efecte, ells, més que ningú, ens són un exemple i una pauta de coherència i perseverança en el respecte global a la naturalesa, en el respecte a la pròpia identitat com a pobles distints, malgrat les constants discriminacions i massacres que han sofert al llarg de la història, i en el respecte als drets col·lectius en tant que principis bàsics per a entendre i assumir en la seva equitativa dimensió els drets individuals. Molt encertadament, el significat universalitzable de la seva lluita a favor dels seus drets col·lectius ha estat reconeguda, després de molts anys d’insistència, per les més altes instàncies mundials, com bé ho demostra la “Declaració de les Nacions Unides sobre els drets dels pobles indígenes”, aprovada per l’ONU el 13 de setembre de 2007. Destaquem d’aquest document les afirmacions que els pobles indígenes són iguals als altres pobles i que com tots ells posseeixen el dret a ser diferents, a considerar-se ells mateixos distints i a ser tinguts en compte per la identitat que els defineix; que els pobles indígenes han de poder controlar els esdeveniments que els afecten a ells i a les seves terres, a les seves llengües i cultures i al seu desenvolupament harmònic econòmic i social; que els pobles indígenes han de poder conjuminar convenientment la desmilitarització dels seus territoris i l’explotació sostenible dels seus recursos, així com han de poder entrar lliurement en el circuit de les relacions amistoses entre les nacions i pobles de tot el món. Aquests valors emmarquen el gran bé que significa per als pobles indígenes la seva presa de consciència que cal interpretar els drets col·lectius com a drets indispensables per a la seva existència, benestar i desenvolupament integral. A la llum dels drets col·lectius, els pobles indígenes saben, consegüentment, la victòria que els suposa poder sostenir, amb el to d’una normalitat retrobada, que tenen reconegut el seu dret a la lliure determinació i el seu dret a exercir-lo de conformitat amb el dret internacional.

Els participants en el Fòrum Social Mundial de Belem, a més de solidaritzar-se amb les conquestes dels pobles indígenes en el terreny dels drets col·lectius, volem subratllar que les seves aportacions tenen el valor afegit de ser alliçonadores també per a tants altres pobles escampats arreu del món i que es troben més o menys discriminats. Són una obertura i una esperança sobretot per aquells pobles que no gaudeixen ni tan sols del reconeixement institucional de la seva existència o que són titllats de minories. És a dir, que reben una qualificació que ben sovint no té res a veure amb el nombre de persones que hi pertanyen i, en canvi, solen referir-se a categories arbitràries que intenten fer acceptar a la societat la injusta divisió de la humanitat en majories o grups dominants i minories o grups dominats.

A la vegada, els participants en el Fòrum Social Mundial, trobem, en les esmentades aportacions dels pobles indígenes, un aval de notable transcendència al que anunciava ja la “Declaració Universal dels Drets Col·lectius dels Pobles”, confeccionada i aprovada a la ciutat catalana de Barcelona, el 1990, per entitats i persones de la societat civil radicades en molts països dels cinc continents. Aquesta Declaració assenyala i articula cada un dels drets col·lectius que configuren allò que és un poble i, per tant, que indiquen els continguts explícits dels subjectes jurídics d’aquests drets: les comunitats humanes que se senten identificades amb aquests continguts posseeixen la plena facultat d’autodefinir-se pobles distints i, en conseqüència, els altres pobles i les instàncies internacionals competents, si volen ser coherents, els han de reconèixer com a tals. En tot cas, sempre resulta injust i conflictiu que siguin els estats, que per ells mateixos no són subjectes de drets, els qui determinin si una comunitat és o no un poble. L’única cosa que es demana als Estats i altres organismes establerts, que ben sovint s’han constituït en contra dels pobles, deixin pas lliure als pobles perquè recuperin l’espai que els correspon. D’altra banda, l’esmentada Declaració recorda i demostra que cap persona no pot gaudir completament dels seus drets individuals si el poble en relació al qual se sent identificada no és reconegut com a tal. Això significa que sempre els drets individuals queden empetitits si la persona concreta a la qual es refereixen no troba que la seva pròpia comunitat pot comportar-se com a subjecte dels drets col·lectius a la llengua i cultura pròpies i a tots els atributs garantits per seu exercici del dret a l’autodeterminació. Són els drets col·lectius que emparen dialècticament els drets individuals.

Certament, l’aplicació universal dels drets col·lectius dels pobles, especialment a tants pobles que es veuen obligats encara a reivindicar el respecte als seus drets, i que, per aquest fet són paradoxalment perseguits, exigeix un canvi radical de l’ordre establert, no fundat, precisament, sobre aquests plantejaments. Les polítiques que caldrien per a possibilitar aquest canvi, haurien de portar a terme fins al fons el principi que tan sols defensant els drets humans, col·lectius i individuals, sense condicionants ni fissures, es pot construir la democràcia per a tothom, la convivència i la pau universals i sostenibles. Altrament, les relacions entre les persones i els pobles continuarien supeditades a interessos egoïstes generadors, a la curta o a la llarga, conflictes, discriminacions que alimenten relacions d’entesa sinó de violència. Amb les guerres entre els Estats s’arriba a victòries i desfetes, mai a la pau entre els pobles. Amb l’esforç del diàleg i la negociació per a poder exercir arreu els drets col·lectius i individuals s’arriba a la convivència i a la pau fructuosa, per més que s’hagi de canviar l’ordre establert.

L’oportunitat històrica que ens dóna l’esdeveniment que el Fòrum Social Mundial de 2009 se celebri a Belem, ciutat sorgida dels pobles indígenes i testimoni de les seves lluites reeixides per a emancipar-se, després de segles d’opressió, ens estimula a crear una xarxa de pobles i nacions a qui se’ls nega fins aquest moment els drets col·lectius, per tal que tots plegats contribuïm, més eficaçament que fins ara, a obrir nous camins vers un altre món possible.

Els sotasignats del present Manifest, augurem, doncs, que aquest es converteixi en energia promotora de la citada xarxa, tot demanant que el proper Fòrum Social Mundial posi en la seva agenda la prioritat de tractar, des de diverses experiències i reivindicacions, els drets col·lectius com a exigència i plataforma de la globalització que alliberi la humanitat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s