Tret de sortida del FSM a l’Espai

Inauguració de l'Espai

Les activitats a l’Espai pels Drets Col·lectius dels Pobles, l’espai temàtic que el CIEMEN ha dut a terme en el marc del Fòrum Social Mundial de l’Amazones, ha començat a funcionar dijous 29 amb un programa de debats i taules rodones que fins el dissabte 31 girarà entorn al dret a l’autodeterminació de les nacions sense Estat i la seva articulació dins del procés del Fòrum Social.

La inauguració de l’Espai pels Drets Col·lectius dels Pobles, titulada “El dret dels pobles a l’autodeterminació a l’era de la globalització” ha anat a càrrec de sis ponents representatius de la diversitat d’organitzacions que prendran part de les activitats programades: Aureli Argemí, president del CIEMEN (Catalunya), Xosé Manuel Beiras, President de la Fundació Galiza Sempre (Galícia), Eyyup Doru, president de Kurdish Network (Kurdistan), S.V. Kirubaharan, del Centre Tàmil pels Drets Humans (Tàmil Eelam), Claudio Carihuentro, de Wallmapuwen (País Maputxe) i David Minoves, director de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (Catalunya).

Aquest acte, al qual han assistit prop d’un centenar de persones, ha servit per emmarcar les línies generals del programa que es desenvoluparà durant tres dies a les dues carpes que conformen aquest espai temàtic, el més gran del Fòrum després dels espais finançats per l’Estat de Pará.


A continuació, el segon torn (“Construcció d’institucionalitat pròpia a les nacions sense Estat”) s’han plantejat opcions de governabilitat alternativa provinents de diversos continents: entre d’altres, Tomás Huanacu, de CONAMAQ, ha exposat el cas de les autonomies indígenes a Bolívia; Seyhmus Bayhan, alcalde de la ciutat de Lice, al Kurdistan del nord, ha explicat l’exemple de les alcaldies kurdes a Turquia com a alternativa a la manca d’un govern estatal propi; Ana Miranda, Vice-presidenta de l’Aliança Lliure Europea, s’ha centrat en les problemàtiques a què s’enfronten les nacions sense Estat com Galícia davant d’Estats centralistes com l’espanyol, i ha parlat de l’escenari europeu com una de les possibles sortides dels pobles no representats.


La següent taula rodona, titulada “Els pobles sense Estat propi com a factor d’emancipació social i canvi”, ha facilitat la inèdita reunió de representants sindicalistes i de diversos moviments socials de Galícia, Còrsega, Països Catalans, País Basc i Kurdistan.


Finalment, el dia ha acabat amb una sessió de l’anomenat Fòrum Crisi de Civilització, un dels eixos de treball de l’Espai i que compta amb una presència extraordinària de representants de pobles indígenes d’Amèrica Llatina. Amb el nom de “Terra, territori, identitat i comunitat”, representants de pobles indígenes de Bolívia, Amazònia, Guatemala, i Sud-àfrica, han intercanviat els seus punts de vista amb representants de nacions sense Estat europees, com el País Basc, a més de reconeguts especialistes sobre la matèria, com Mercia Andrews, TCOE, (Sud-àfrica), Paolo Beni, ARCI (Itàlia) i Roberto Libegotti, CIMI (Brasil).

Perfil propi dels pobles sense Estat

Abans de començar les activitats a les carpes aquest dijous, els participants en el projecte han estat presents a esdeveniments previs celebrats en el marc del Fòrum Social Mundial. Destaca per sobre de tot la participació a la marxa inaugural, aquest dimarts, amb la formació d’un bloc propi a favor del dret a l’autodeterminació, i l’actuació davant de centenars de persones d’Eyyup Doru, músic kurd i participant a l’Espai pels Drets Col·lectius com a president de Kurdish Network.

Aquesta actuació musical va tenir lloc dimecres 28, dia dedicat a la reivindicació del territori i els pobles amazònics. Doru, acompanyat a l’escenari per altres participants a la carpa, va ser convidat d’honor a la cerimònia pan-amazònica. Més imatges a Flickr.

Anuncis

1 comentari

Filed under Apunts

One response to “Tret de sortida del FSM a l’Espai

  1. gerardcoca

    Felicitats pel ritme d’actualitzacions, realment aquest bloc és una gran pensada. Ens veiem per la carpa